Bona nit,
A la recta final de
les vacances de Setmana Santa i pensant que he estat deu dies sense separar-me
del meu petit, em paro a pensar i busco respostes a aquest sentiment que se’m
genera quan el Marc s’acosta ja als 3 anys:
- Quina mandra deixar-lo de nou cada dia per anar a treballar, portar-lo a l’escola bressol, despendre’m de responsabilitats...
- O bé, ja és més independent, gaudeix de diferents espais sense la mama, li agrada dinar amb l’àvia...
Quan em trobo amb
aquests dilemes i reflexiono sobre tot plegat, recupero lectures, llibres, articles,
apunts d’alguns cursos i faig l’intent d’endreçar tantes i tantes coses que em
passen pel cap.
Tinc clares moltes
coses, però tinc també molts i molts dubtes.
Sé segur és que
visc en un sistema que no accepto, ni ho penso fer en la mesura que pugui, em
nego a separar-me del meu fill abans dels 6 mesos (i si puc més millor), opto
per la lactància materna com a única opció, em nego a dedicar 12 hores a anar,
venir i treballar perdent tota la responsabilitat que la maternitat m’ha
regalat, crec en el vincle afectiu com a pilar de la vida de qualsevol persona…
Tot això m’enfronta
dia a dia amb el meu entorn, molt sovint obligada a compartir situacions que no
m’agraden gens, però el meu principal contrincant és amb el meu grau d’exigència.
Ho visc però, com un fet positiu, vull qüestionar-me, ser crítica, informar-me, compartir opinions… Vull créixer com a mare,
d’amor cap al meu fill no me’n falta!! I aquest és el principal ingredient del plat, però si va
acompanyat, segur que la digestió serà pur plaer.
A partir d’aquí,
demà passat tornem a la rutina, immersos en un sistema del que no en parlo bé i
que vaig tenir la sort d’esquivar el primer any de vida del meu fill (estant
amb ell tot aquest temps), però que en el moment en que ens trobem, en el qual
el Marc és més autònom, navega sol i segur en bastants àmbits, ens sentim
feliços.
Seguim doncs exigint
un millor món per tots nosaltres, sentim, pensem, qüestionem, compartim i sobretot
mimem.
Mil petons i bona
tornada a la rutina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario