AQUEST ÉS UN ESPAI PENSAT PER TOTES AQUELLES PERSONES QUE VULGUIN COMPARTIR L'AMOR DE MARE



20 de abril de 2014

Tornem a la rutina?


Bona nit,

A la recta final de les vacances de Setmana Santa i pensant que he estat deu dies sense separar-me del meu petit, em paro a pensar i busco respostes a aquest sentiment que se’m genera quan el Marc s’acosta ja als 3 anys:

  • Quina mandra deixar-lo de nou cada dia per anar a treballar, portar-lo a l’escola bressol, despendre’m de responsabilitats...
  • O bé, ja és més independent, gaudeix de diferents espais sense la mama, li agrada dinar amb l’àvia...


Quan em trobo amb aquests dilemes i reflexiono sobre tot plegat, recupero lectures, llibres, articles, apunts d’alguns cursos i faig l’intent d’endreçar tantes i tantes coses que em passen pel cap.

Tinc clares moltes coses, però tinc també molts i molts dubtes.
Sé segur és que visc en un sistema que no accepto, ni ho penso fer en la mesura que pugui, em nego a separar-me del meu fill abans dels 6 mesos (i si puc més millor), opto per la lactància materna com a única opció, em nego a dedicar 12 hores a anar, venir i treballar perdent tota la responsabilitat que la maternitat m’ha regalat, crec en el vincle afectiu com a pilar de la vida de qualsevol persona…

Tot això m’enfronta dia a dia amb el meu entorn, molt sovint obligada a compartir situacions que no m’agraden gens, però el meu principal contrincant és amb el meu grau d’exigència. Ho visc però, com un fet positiu, vull qüestionar-me, ser crítica, informar-me, compartir opinions… Vull créixer com a mare, d’amor cap al meu fill no me’n falta!! I aquest és el principal ingredient del plat, però si va acompanyat, segur que la digestió serà pur plaer.

A partir d’aquí, demà passat tornem a la rutina, immersos en un sistema del que no en parlo bé i que vaig tenir la sort d’esquivar el primer any de vida del meu fill (estant amb ell tot aquest temps), però que en el moment en que ens trobem, en el qual el Marc és més autònom, navega sol i segur en bastants àmbits, ens sentim feliços.

Seguim doncs exigint un millor món per tots nosaltres, sentim, pensem, qüestionem, compartim i sobretot mimem.


Mil petons i bona tornada a la rutina.




3 de abril de 2014

Una lectura interessant...

Avui us deixo una lectura de la Laura Gutman que m'ha despertat molts records, que ha posat paraules a molts dels sentiments que he pogut viure com a mare i que sobretot sobretot m'han portat a la "LOCURA DE MATERNAR" tal i com ella descriu.
M'encanta!!

Espero que ho pogueu sentir així.
Mil petons...

LA LACTANCIA SALVAJE

La mayoría de las madres que consultamos por dificultades en la lactancia estamos preocupadas por saber cómo hacer las cosas correctamente, en lugar de buscar el silencio interior, las raíces profundas, los vestigios de femineidad y apoyo efectivo por parte de los individuos o las comunidades que favorezcan el encuentro con su esencia personal.

La lactancia es manifestación pura de nuestros aspectos más terrenales y salvajes que responden a la memoria filogenética de nuestra especie. Para dar de mamar sólo necesitamos pasar casi todo el tiempo desnudas, sin largar a nuestra cría, inmersas en un tiempo fuera del tiempo, sin intelecto ni elaboración de pensamientos, sin necesidad de defenderse de nada ni de nadie, sino solamente sumergidas en un espacio imaginario e invisible para los demás.
Eso es dar de mamar. Es dejar aflorar nuestros rincones ancestralemente olvidados o negados, nuestros instintos animales que surgen sin imaginar que anidaban en nuestro interior. Es dejarse llevar por la sorpresa de vernos lamer a nuestros bebés, de oler la frescura de su sangre, de chorrear entre un cuerpo y otro, de convertirse en cuerpo y fluidos danzantes.

Dar de mamar es despojarse de las mentiras que nos hemos contado toda la vida sobre quienes somos o quienes deberíamos ser. Es estar desprolijas, poderosas, hambrientas, como lobas, como leonas, como tigresas, como canguras, como gatas. Muy relacionadas con las mamíferas de otras especies en su total apego hacia la cría, descuidando al resto de la comunidad, pero milimétricamente atentas a las necesidades del recién nacido.

Deleitadas con el milagro, tratando de reconocer que fuimos nosotras las que lo hicimos posible, y reencontrándonos con lo que haya de sublime. Es una experiencia mística si nos permitimos que así sea.

Esto es todo lo que necesitamos para poder dar de mamar a un hijo. Ni métodos, ni horarios, ni consejos, ni relojes, ni cursos. Pero sí apoyo, contención y confianza  de otros (marido, red de mujeres, sociedad, ámbito social) para ser sí misma más que nunca. Sólo permiso para ser lo que queremos, hacer lo que queremos, y dejarse llevar por la locura de lo salvaje.

Esto es posible si se comprende que la psicología femenina incluye este profundo arraigo a la madre-tierra, que el ser una con la naturaleza es intrínseco al ser esencial de la mujer, y que si este aspecto no se pone de manifiesto, la lactancia simplemente no fluye. No somos tan diferentes a los ríos, a los volcanes, a los bosques. Sólo es necesario preservarlos de los ataques.
Las mujeres que deseamos amamantar tenemos el desafío de no alejarnos desmedidamente de nuestros instintos salvajes. Lamentablemente solemos razonar y leer libros de puericultura, y de esta manera perdemos el eje entre tantos consejos supuestamente “profesionales”.

La insistencia social y en algunos casos las sugerencias médicas y psicológicas que insisten en que las madres nos separemos de los bebés, desactiva la animalidad de la lactancia. Posiblemente la situación que más depreda y devasta la confianza que las madres tenemos en nuestros propios recursos internos, es esta creencia de que los bebés se van a malacostrumbrar si pasan demasiado tiempo en nuestros brazos. La separación física a la que nos sometemos como díada entorpece la fluidez de la lactancia. Los bebés occidentales duermen en los moisés o en los cochecitos o en sus cunas demasiadas horas. Esta conducta sencillamente atenta contra la lactancia. Porque dar de mamar es una actividad corporal y energética constante. Es como un río que no puede parar de fluir:  si lo bloqueamos, desvía su caudal.

Contrariamente a lo que se supone, los bebés deberían ser cargados por sus madres todo el tiempo, incluso y sobre todo cuando duermen. Porque se alimentan también de calor, brazos, ternura, contacto corporal, olor, ritmo cardíaco, transpiración  y perfume. La leche fluye si el cuerpo está permanentemente disponible. La lactancia no es un tema aparte. O estamos madre y bebé compenetrados, fusionados y entremezclados, o no lo estamos. Por eso, dar de mamar equivale a tener al bebé a upa, todo el tiempo que sea posible. No hay motivos para separar al bebé de nuestro cuerpo, salvo para cumplir con poquísimas necesidades personales. La lactancia es cuerpo, es silencio, es conexión con el submundo invisible, es fusión emocional, es entrega.

Dar de mamar es posible si dejamos de atender las reglas, los horarios, las indicaciones lógicas y si estamos dispuestas a sumergirnos en este tiempo sin tiempo ni formas ni bordes.  También si nos despojamos de tantas sillitas, cochecitos y mueblería infantil, ya que un pañuelo atado a nuestro cuerpo es suficiente para ayudar a los brazos y las espaldas cansadas. Incluso si trabajamos, incluso si hay horas durante el día en que no tenemos la opción de permanecer con nuestros bebés, tenemos la posibilidad de cargarlos en brazos todo el tiempo que estemos en contacto con ellos.

Es verdad que hay que volverse un poco loca para maternar. Esa locura nos habilita para entrar en contacto con los aspectos más genuinos, inabordables, despojados, salvajes, impresentables, sangrantes de nuestro ser femenino. Así las cosas, que nos acompañe quien quiera y quien sea capaz de no asustarse de la potencia animal que ruge desde nuestras entrañas.

LAURA GUTMAN

13 de marzo de 2014

Presentació Lovelyten

Estic tan emocionada...
 
El proper diumenge 23 de març, a la nostra botigueta, celebrarem la presentació de Lovelyten.
 
Lovelyten és una marca de nova creació feta i pensada amb tota la delicadesa del món, així ens ho transmet la seva dissenyadora, la Cristina, que és qui ha confiat en Amor de Mare i ha escollit Mercantic per iniciar el seu camí. I nosaltres encantats!!
 
Però us he d'explicar més, heu de saber perquè és tan especial aquest projecte.

Lovelyten confecciona roba de 0 a 24 mesos, les peces estan fetes amb Tencel, un teixit ideal per la pell sensible dels més petitons. Son teixits 100% naturals i ecològics, extrets de l’eucaliptol, sense cap mena d’additius químics.
 
La suma de tot això té com a resultat una roba molt i molt suau, és tan gustosa...
 
Però tot el què us pugui dir és poc, Lovelyten enamora en tots els sentits, són peces de disseny, molt modernes, naturals, còmodes... Per aquest motiu heu de venir a la "festeta" que hem organitzat, heu de conèixer, veure i tocar tot el que amb paraules no us puc explicar.

 

US ESPEREM EL PROPER 23 DE MARÇ A PARTIR DE LES 11h A LA BOTIGUETA 24 DEL MERCANTIC, AMOR DE MARE

 
Mil Petons...







28 de enero de 2014

DIUMENGE VINTAGE-FEST a Mercantic

El proper diumenge 2 de febrer, a Mercantic se celebra una altra edició del Vintage-Fest i una vegada més ha omplert tots els espais expositius molts dies abans del gran aconteixement!! Això només vol dir una cosa, un cop més serà un gran èxit.
Totes les botiguetes obertes, el pati ben ple de parades, les casetes, el concert del siglo, un bon aperitiu a " El Xiringuito"... No es pot demanar més, diumenge un cop més Mercantic farà pura màgia.

No us ho perdeu!!


I a la nostra botigueta Amor de Mare, descomptes especials Vintage-Fest!!
Us hi esperem!!

8 de enero de 2014

REBAIXES A LA NOSTRA BOTIGUETA



Al stand 24 de Mercantic, Sant Cugat del Vallès, hi trobareu la nostra botigueta, un petit indret ple de coses només pensades per fer una mica més feliços als nostres petits!!

I a partir del proper diumenge comencen les REBAIXES!! No us les perdeu!!

7 de enero de 2014

Adéu al Nadal !!



Després de molts dies de festes cal tornar a la rutina, els més petits demà a l'escola i els que som una mica més grans seguim treballant. A casa ens fa molta mandra, hem estat molts dies junts, sense separar-nos ni un minut i ara es fa dur tornar a la normalitat.
Per això aquest post d'avui, per recolzar aquells pares i mares que no volen deixar els seus petits per anar a treballar!!
Com a mare, jo vaig tenir la gran sort de poder demanar una ascendència a la feina i vaig estar amb el meu fill fins que va tenir un any i mig; aquest període ha estat el millor de la meva vida, sens dubte. I per això recomano a tot aquell que pugui que ho faci.
No puc negar però, que aquesta opció requereix sacrifici. En primer lloc has de ser valenta laboralment, ho has de demanar al "jefe", desaparèixer de la feina i al cap de molt temps de desconnexió absoluta tornar-hi. Reconstrueixes la teva vida del tot.
Econòmicament en la majoria dels casos també s'han de fer números, en el nostre cas vam descartar vacances, caps de setmana, el cotxe familiar, moltes comoditats... tot per prioritzar una criança que no entén d'escoles bressols, ni avis a jornada complerta. Tenint en compte que uns i altres fan una gran tasca!!
Així doncs, gaudim dels nostres fills i demà quan estiguem treballant enyorem-los perquè junts hem passat unes GRANS vacances!! Bona jornada a tots/es!!

I moltes gràcies al caga tió i als reis per la màgia que ens heu portat a casa!! Fins l'any que ve!!
Mil petons...


26 de noviembre de 2013

HAPPY BIRTHAY - AMOR DE MARE


 
El proper diumenge dia 1 de desembre, celebrem el 1r aniversari del nostre show-room a Mercantic i per aquest motiu estem preparant amb tota la il·lusió del món cosetes molt especials.
Us convidem a tots a participar d'aquesta festa!!
A partir de les 10h i fins les 15h estarem a l'estand 24; on de ben segur passarem un matí ben dolç i si vosaltres hi sou, molt millor.
 
Des del mes de març del 2012, quan vaig crear el blog, vaig intentar transmetre tota l'energia que el ser mare m'havia portat i la botigueta a Mercantic m'ha permès fer aquesta tasca, a més de compartir tantes i tantes bones experiències que el naixement del meu fill van despertar.
 
Ara només desitjo bufar ben fort l'espelma, agafar aire per seguir mimant aquest projecte i així dia rere dia fer-lo créixer amb tot l'amor de món, amb AMOR DE MARE.
 
Mil petons i fins diumenge...
 
 
 
AMB LA COL·LABORACIÓ DE...
 
 

 

PUBLICACIONS ANTERIORS