Després de molts dies de festes cal tornar
a la rutina, els més petits demà a l'escola i els que som una mica més grans
seguim treballant. A casa ens fa molta mandra, hem estat molts dies junts,
sense separar-nos ni un minut i ara es fa dur tornar a la normalitat.
Per això aquest post d'avui, per recolzar
aquells pares i mares que no volen deixar els seus petits per anar a treballar!!
Com a mare, jo vaig tenir la gran sort
de poder demanar una ascendència a la feina i vaig estar amb el meu fill fins
que va tenir un any i mig; aquest període ha estat el millor de la meva vida,
sens dubte. I per això recomano a tot aquell que pugui que ho faci.
No puc negar però, que aquesta opció requereix sacrifici. En primer lloc has de ser valenta
laboralment, ho has de demanar al "jefe", desaparèixer de la
feina i al cap de molt temps de desconnexió absoluta tornar-hi. Reconstrueixes la
teva vida del tot.
Econòmicament en la majoria dels casos també s'han de fer números,
en el nostre cas vam descartar vacances, caps de setmana, el cotxe familiar,
moltes comoditats... tot per prioritzar una criança que no entén d'escoles
bressols, ni avis a jornada complerta. Tenint en compte que uns i altres fan
una gran tasca!!
Així doncs, gaudim dels nostres fills i
demà quan estiguem treballant enyorem-los perquè junts hem passat unes GRANS
vacances!! Bona jornada a tots/es!!
I moltes gràcies al caga tió i als reis per la màgia que ens heu portat a casa!! Fins l'any que ve!!
Mil petons...
